Tarda a la Biblioteca. Treballant tot fent anar el cap amunt i avall. No estic bé, no estem bé. Qui m’ho havia de dir fa tan sols tres mesos, quan les coses eren boniques, quan les coses es feien lluents al nostre voltant. Tornem a ser a on érem fa quatre mesos, al mes de Juliol. Ara no m’ho agafaré com aleshores, m’ho agafaré amb seny i m’ho miraré des de la meva perspectiva i no des de la perspectiva de nosaltres dos. Ahir va ser un vespre i nit molt dur.
"d’una tristor benigna, la veu se’t tornarà poruga i malaltissa …"
Ens convé?, li convinc?, em convé?
Em sembla que no en se prou i no se si n’aprendré mai. Això no ens ho ensenyen a escola i és que dominar els sentiments només està a l’abast del superhome.
