Abans de res, m’agradaria aclarir que aquest escrit que llegireu a continuació (si ho voleu, és clar) me’l va passar un company de la faràndula gironina una nit de carpes gironines. El seu, i el meu, estat en aquells moments no eren els més òptims i tot i que li vaig dir que el penjaria en el bloc, espero que si ho llegeix recordi que em va donar el seu permís. Apali, aquí va l’escrit que porta per títol "Oda al tovalló"
Estimades amigues i amics,
Avui us vinc a parlar d’una peça de roba que no surt mai a les passarel·les de moda tipus Cibeles o Gaudí, però que no per això és menys important.
I és que mai li hem donat la importància que té el tovalló. El tovalló simbolitza l’entrada de l’humà cap al món del raciocini. Pel que fa als afers culinaris sempre se li ha donat una importància cabdal a la cullera, el ganivet i la forquilla: recordem aquella cançó que cantàvem tots quan beneíem la taula estant de colònies: "Mesa, tenedor, cuchara y cuchillo comeremos con gran ilusión" Per què mai van encabir a la cançó el nostre gran amic tovalló? Doncs perquè el tavalló ens neteja la boca; torcaboques en diuen en dialecte mallorquí: perquè neteja la boca, a comissura dels llavis… En castellà se’n diu servilleta, que ve a dir, per tant, el tovalló ens ajuda a ser mes nets, més purs, aleshores no siguem ingrats…
A més, la neteja de tovallons ha donat molts llocs de treball: els supermercats estan plens de rentarobes i això crea fàbriques i llocs de treball, a més la publicitat que generen aquests rentarobes també és un gran benefici per al país… i no ens oblidem també dels tovallons de paperque la majoria de nosaltres els compra en els tot a 100 i contribuïm a què el món asiàtic trobi asil als nostres països i compensin la seva superpoblació.
Gràcies tovalló,
Et beneïm tots els humans
I et demanem disculpes per la nostra irreverència.
A partir d’avui en comptes d’empaperar les parets de les nostres llars
Les folrarem amb la teva presència.
Quan sentim allò de "a taula i al llit, al primer crit!"
Correrem espitosos per agafar-te i estrenye’t amb l’amor que ets mereixedor.
Gràcies tovalló.
Apali, aquí teniu un nou post en el bloc. Salut i bons aliments, i no oblideu agafar el tovalló.
Maco, l’escrit.
De tota manera jo sempre he preferit eixugar-me amb el dors de la mà, passant-la lentament i amb força per sobre els morros d’esquerra a dreta i des de l’alçada del canell fins a ben bé el naixement dels dits.
Qüestió de gustos.
Escolti’m: tothom sap que és molt més senzill rentar-se les mans (dors inclòs) que no pas netejar un tovalló usat. Una altra qüestió és que a vostè, els li rentin, els tovallons.
PS: bones vacances
No tinc res en contra dels tovallons. Potser tinc alguna objecció respecte el mal ús, o abús, dels tovallons de paper, eprò tampoc té massa importància. Ara bé, em supera que algú, ni que sigui algú a qui la barra del bar li sigui necessària per mantenir-se en peu, es dediqui a pensar i escriure una oda al tovalló (malgrat l’escrit tampoc té forma d’oda, però això ja seria un altre tema). O és que no té més importància el cul d’un mateix que la comissura dels llavis o el palmell de la mà? No es mereix, doncs, el rotlle de paper de wàter el mateix tracte i reconeixement? ALEA IACTA EST
Escolti sr/sra Trastu: perquè es posa un enllaç al nom que no du enlloc? Perquè ens fa perdre el temps? No sap que això no es fa?