Estimats lectors, ahir dia 27 de Juny de 2008, em van treure el poc seny que em quedava, o això és el que m’ha anat dient la gent aquests darrers dies quan els deia que tal dia em traurien dos queixals del seny. Si us he de dir la veritat ja n’estava cansat de la típica broma i qui sap fins quan durarà. Ara, quan la gent em veu la cara inflada ja no se què dir, si dic la veritat continuen amb la broma i si no dic res, la gent pensa que m’estic medicant i que degut al medicament m’estic inflant a base de bé. Em sembla que ja ho tinc, diré que ahir vaig sortir de marxa i que un “sinvergüença” es va posar amb una amiga, vaig intervenir i varem arribar a les mans, jo tinc la cara inflada però vaig encisar a la noia i vaig lligar, ell, en canvi, un gran i fort home, ara mateix no reconeix ningú, no sap qui el va posar al món ni el va criar. Apa, em sembla que colarà i a partir d’ara enlloc de sentir-me a dir que he perdut tot el seny que em quedava, em diran que vaig tenir una bona reacció, coratge i seny, i a més, em tindran en consideració i em cuidaran la mar de bé. Si, si, quina bona història. A veure si funciona.
(10 minuts més tard)
Bé, la història no se la creu ningú, al contrari, diuen que seria més creïble que anés dient pel món que he pres una substància química la qual m’està convertint d’home a hàmster, jolin, vaya putada. Tan per tant que els que estan al meu costat es transformin en tortugues i fem un còmic no? Total, que m’estimo més dir la veritat i qui faci la broma que la faci, ja m’agradarà veure’l/ls en el cas que pateixin una intervenció d’aquest tipus. El que realment emprenya de debò, és que amb aquesta calor només menjo sopetes i iogurts, n’estic ben fart, jo el que vull menjar és un bon bistec amb patates.
Bé, prou, no tinc dret a queixar-me tant, pel que sembla, normalment, la gent s’ho passa molt pitjor que jo. El cirurgià ja m’ho va dir, “Jordi, aquesta serà una intervenció molt senzilla i si fas cas de les meves recomanacions, no has de patir mal en cap moment, pensa que els queixals de la part superior són molt agraïts” . Agraïts!!!!! Però si només feien que tocar-me els ous!!!! Bé, és igual, ara ja no hi són i a més se’ls ha quedat la clínica, pot ser, en el fons, són uns queixals enrotllats amb la gent, però a mi, només m’han donat i pel que sembla només em donarien que maldecaps.
Us trobaré a faltar.
Jo de vostè no m’hi capficaria, jove: segur que una vida com a hàmster tampoc ha d’estar tan malament. En tot cas li permetrà explicar-nos, per escrit, tot un munt d’experiències diferents, a la manera de ‘La metamorfosis’ de Kafka, substituïnt l’escarabat per un simpàtic roedor. Miri-s’ho així.
PS: i no prengui tantes pastilles, per l’amor de déu!
Jove, posi alguna cosa nova, per l’amor de déu! Que només sap parlar de queixals?